Monte Perdido

El Monte Perdido, el 3r cim més alt de la península amb 3334m, ja es nostre!

Dia 1: Ordesa - Cola de Caballo - Goriz

Sortim del càmping a les 10h, no tenim cap presa tenim tot el dia pel davant, a les 10.30, ja estem a l'autobús que ens puja al Parc, durant l'agost l'accés a vehicles privats està restringit, son les 11h, ens posem cremita i apa! Cap amunt!

Pel camí em (Gemma) comencem a fer mal les botes de muntanya, fem una parada per posar-les millor i de pas també posar tirites. Uffffff com cansa anar carregada amb la motxilla!!! tot i que no portes ni la meitat de pes que tot ho carregava en Víctor!!! (està fortíssim).

Començant la caminata cap el refugi

En 2 hores i mitja ens plantem a la Cola de Caballo, plegada de gent, com que està tan ven estructurat qualsevol pot arribar fins la cascada de Cola de Caballo, fins hi tot han fet un camí asfaltat, no m'estranya veure a dones amb sabates de tacó. Busquem una zona algu tranquil·la per fer una pausa i pis, per agafar forces per continuar, ja no queda gaire. A partir d'aquí tot es tranquil·litza, decidim pujar a Goriz per las clavijas, pensava que seria més complicat del que pensava.

Clavijas

Continuant pujant

Les vistes que es veuen des de dalt son una passada, pots veure el Circo de Soaso i es preciós, es respira un aire tan fresc en la muntanya. Per fi es veu ja el Refugi i somi!!! que ja hi som. Al arribar-hi per sorpresa veiem unes 20 tendes motades per el costat del refugi!! quanta gent que hi ha, es clar que fer el Monte Perdido es algu bastant senzill dintre dels pics de 3000m. Ale a muntar la tenda, sopar i dormir per recuperar forces per demà pujar a la muntanya, i sobre tot posar el despertador per si de cas.

Circo de Soaso

Tenda muntada en el refugi

Refugi Goriz

Dia 2: Goriz - Monte Perdido - Goriz - Ordesa

A les 6 del matí sona el despertador i toca llevar-nos, ens vestim i en Víctor em fa uns apanys als peus perquè no em facin tan de mal. Recollim la tenda, sort que la podem deixar en el refugi i no la hem de carregar. Només agafem una motxilla (que la carrega en Víctor) i portem lo indispensable, o al menys això pensem xD. Comencem a caminar amb direcció al pic, per el camí anem trobant a gent, clar tantes tendes per allà doncs normal anar acompanyat pel camí.

Tenim sort que el sol encara no toca per la zona i no ens acalorem. Més en davant fem una parada per fer una foto amb la càmera del Víctor i al continuar caminant cau la tapa de la càmera i ale adéu!!! cau entre mig de tot de perdre suelta i no la trobem, bueno la deixem allà perquè a saber a on ha arribat.

Cap el cim

Cap el cim

Ja casi estem al tram final ja es veu el tros que queda i es veu una mica de neu-gel. Ens trobem a gent que ja baixa i ens dona ànims per arribar a dalt i clar arribem desprès de pujar per terra solta. Més o menys sobre les 9:15 ja estem al cim, el primer que fem a dalt de tot es seure al terra o en alguna roca, agafar aire i contemplar les meravelloses vistes que hi ha. Fem un mos de xocolata i alguna coseta més i fem les típiques fotos. No sortim gaire afavorits però es una de les poques fotos que sortim junts XD.

A 3334 m

Estem una estoneta més per allà dalt, i ale cap abaix que encara queda força tros fins abaix de tot. En la baixada ja comencem a notar dolors per tot arreu, clar com que ja hem fet cim, ja no estem tan motivats. A la baixada hi ha un moment que ens mig perdem, esta clar busques una fita i ten trobes una pila i no saps quina seguir, i es clar no triem la bona xD. Però bueno, tots els camins porten a Roma. Gràcies a que estem perduts ens trobem cara a cara amb una senyora marmota, jo em quedo immòbil mentre que en Víctor s'aproxima i li fa unes quantes fotos amb la super càmera. Al cap de una bona estona retrobem el camí i ja es fa mes amè la baixada, comencem a veure el refugi de lluny però sembla que estigui tota la estona igual de lluny. Els peus ens comencen a fer mal i a cargar-se els genolls.

De baixada

Marmota

Arribem al refugi i en seiem al primer tors de gespa que trobem, jo vaig a buscar les coses guardades mentre en Víctor prepara el dinar (pa i fuet) mengem, preparem les dues motxilles i ale a seguir baixant que encara ens queda un bon tros.

Tot deixant el refugi al darrera al cap de no gaire començo a anar lenta, les botes em feien un mal insuportable!!!! Llavors en Víctor em fa un canvi de botes ell es pose les botes de muntanya i em deixa las bambes, sort de les bambes si no no se si hagués pogut arribar. Anem baixant ara no baixem per les clavijas si no que agafem el camí, es molt mes llarg però més suau. Arribem a la Cola de Caballo i a partir d'aquí el camí es fa molt més pesat, ja estem cansats, i amb la pila de "domingueros" que hi ha et satures. Caminar i caminar només fa falta caminar, fins que al final arribem a on esta el bus.