Pedraforca

Portant uns quants caps de setmana de curs en curs d'escalada, tocava canviar una mica i vam decidir fer un cim per a la vora. Per aquí no se si hi ha gaire per escollir, així doncs, algun que tingui un refugi a la vora (per estalviar calerons). Decidim fer el Pedrafoca de 2.497 m, comparat amb els que ja hem fet no es res.

Pedraforca

Pugem divendres a la tarda al refugi de Lluís Estasen que està al Parc Natural de Cadí-Moxernó, tot seguint la carretera direcció a Saldes i d'allà al mirador de Gresolet. Amb el cotxe seguim per la pista fins casi be l'entrada del camí que porta cap el refugi, uns 20 m com a molt.

Al arribar ens trobem amb el guarda, Pedrito i ningú més. El guarda molt simpàtic i xarrador, ens va estar explicant coses, bueno li explicava en Víctor, ja que jo estava fent el sopar, espaguetis a la bolonyesa de sobre XD. Més tard va arribar la amiga del guarda que te un husky molt maco :). I tot seguir uns altres nois. Després de recollir lo del sopar i estar una estona davant de la llar de foc, decidim anar a dormir per l'endemà fer cim.

Ens desperta el despertador a les 6:30 però encara no hi ha llum solar, així que fem una mica més el mandrós dins del sacs de dormir. Sobre les 7 baixem i esmorzem una mica i preparem les motxilles que durem amb la roba de abrig, els frontals, menjar i aigua i alguna coseta més. Sortim del refugi i ale a seguir les senyals grogues i blanques (PRC-123). Al començament va per el mig del bosc, que es molt monòtom, jo per suposar em començo a treure'm roba fins quedar-me amb màniga curta. Tot i que fa sol, fa una fresqueta que a la que un es para per veure aigua o contemplar el paisatge s'agafa fred. Una mica més amunt comencem a trobar algú de neu, però no gaire, ja podem dir que ja hem tocat la neu de la temporada xD.

Pel mig del bosc

Hi ha bastant de bosc però després ja venen les grimpades, un torç molt divertit, que en Víctor su passa super bé. En un moment em quedo mig encastada en la pared perquè no se on posar els peus, s'ha de dir que aquell trocet em va costa força amb les botes de muntanya, si hagués tingut els peus de gat amb un pim-pam hagués estat superat xD.

Ja arribat a dalt trobem un tros on passa una corren d'aire que es com si algú s'hagués deixat les finestres obertes, ens posem una mica a resguard i ens tapem més per no refredar-nos amb tant d'aire. Seguim grimpant i grimpant fins arribar al cim o bueno això es el que pensem xD ja que els que arribaven darrera nostre també deien que era al cim però nosaltres, no estàvem del tot convençuts sobretot en Víctor, perquè des de on estàvem es veia Pollegó Inferior i la enforcadura i el Pollegó Superior, però no estem del tot segurs, perquè mirant per internet molta gent també diu que a on vam arribar era el Pollegó Superior però d'altres no. Així que haurem de tornar a anar i fer-lo de nou :). Peró les marques grogues et conduïen a on vam arribar. En el "cim" fem un mos de entrapa de fuet i a baixar cap avall.

Abrigada

Recta final

Grimpant

"Cim"

Enforcadura i ale a baixar!!!! però per desgracia no hi ha gaire tartera fins casi el final. Així que anem baixant com podem. Mentre baixàvem vam veure un parell d'Isards que baixaven el doble de ràpid que nosaltres. Arribem a baix de tot i agafem un camí que al cap d'uns 15 min arribem un altre cop al refugi. Mirem l'hora i eren les 2 del mig dia i decidim anar a dinar algú i tornar cap a casa.

Baixant per la tartera